martes, 4 de marzo de 2008
No country for complete films
Amb la gran curiositat que susciten aquestes cintes que han agradat a bastants gurús de l’intel·lecte popular, què sabent-ho originen una ona expansiva de lloances inargumentades, i amb l’obligació personal de veure una pel·lícula que segurament portarà el primer actor espanyol a optar a l’estatueta per la seva interpretació, em vaig trobar entrant a la sala del cinema de diumenge amb l’esperança veure una gran pel·lícula.
Malauradament, l’última pel·lícula dels germans Cohen no es tan extraordinàriament completa com m’havien dit. Unes molt ben perfilades interpretacions de Tommy Lee Jones, Javier Bardem i Josh Brolyn, definides dins una extraordinària fotografia, busquen durant tota la cinta una excusa narrativa que les deixi lluir-ne l’esplendor. El principal problema és que no existeix aquest punt d’excel·lència narrativa necessària per què les interpretacions estupendes dels actors del film, així com els molt encertats recursos formals, conformin un globalitat que els faci brillar com a tals.
El film resulta un pausat relat sobre un home, Llewelyn Moss (Josh Brolyn), que troba un maletí ple de diners en el context d’una massacre d’ajust de comptes entre narcotraficants. Aquest fet provoca una llarga cadena de violència indiscriminada de la mà d’Anton Chigurh (Javier Bardem), un frívol assassí encarregat de recuperar el maletí. El sheriff Ed Tom Bell (Tommy Lee Jones) serà qui, seguint el rastre sanguinolent de la violència que es veu incapaç de frenar, caurà en el pou de la desesperació davant la situació actual que de cop i volta veu que el supera. Tot i aquest rerafons, la pel·lícula dona la sensació de no trobar la clau que li acabi de donar sentit i forma a alguns aspectes extraordinaris en un film que acaba resultant incomplet i que ha rebut una estatueta, al meu parer, desmerescuda.
Al acabar “No country for old men”, vaig sentir decepció davant un final inesperat, no pas per la seva originalitat dins la trama sinó per la falta d’un tancament més magistral que, com deia, crec que demana a crits tot el film.
Malauradament, l’última pel·lícula dels germans Cohen no es tan extraordinàriament completa com m’havien dit. Unes molt ben perfilades interpretacions de Tommy Lee Jones, Javier Bardem i Josh Brolyn, definides dins una extraordinària fotografia, busquen durant tota la cinta una excusa narrativa que les deixi lluir-ne l’esplendor. El principal problema és que no existeix aquest punt d’excel·lència narrativa necessària per què les interpretacions estupendes dels actors del film, així com els molt encertats recursos formals, conformin un globalitat que els faci brillar com a tals.
El film resulta un pausat relat sobre un home, Llewelyn Moss (Josh Brolyn), que troba un maletí ple de diners en el context d’una massacre d’ajust de comptes entre narcotraficants. Aquest fet provoca una llarga cadena de violència indiscriminada de la mà d’Anton Chigurh (Javier Bardem), un frívol assassí encarregat de recuperar el maletí. El sheriff Ed Tom Bell (Tommy Lee Jones) serà qui, seguint el rastre sanguinolent de la violència que es veu incapaç de frenar, caurà en el pou de la desesperació davant la situació actual que de cop i volta veu que el supera. Tot i aquest rerafons, la pel·lícula dona la sensació de no trobar la clau que li acabi de donar sentit i forma a alguns aspectes extraordinaris en un film que acaba resultant incomplet i que ha rebut una estatueta, al meu parer, desmerescuda.
Al acabar “No country for old men”, vaig sentir decepció davant un final inesperat, no pas per la seva originalitat dins la trama sinó per la falta d’un tancament més magistral que, com deia, crec que demana a crits tot el film.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario